Papers on Byzantium and Medieval Europe by Ernest Marcos Hierro

Mongoles en el Oeste. Noticias de la integración euroasiática en los reinos ibéricos, edd. Antonio García Espada - Bruno de Nicola, 2026
A mediados de febrero de 1267, mientras se encontraba en Perpiñán, el rey Jaime I de Aragón recib... more A mediados de febrero de 1267, mientras se encontraba en Perpiñán, el rey Jaime I de Aragón recibió en un mismo día dos mensajes de signo muy dis-tinto1. Cuando entró el segundo, la carta de desafío que le enviaba su vasallo aragonés Ferríz de Lizana, el monarca se enfureció por el contraste que suponía con el primero, una embajada de "gran amor" del "rey más alto del mundo", una distinción que confirmaba la altura de su corona. Indignado, Jaime exclamó que, aunque estaba acostumbrado a cazar grullas y avutardas, no desdeñaría atrapar también palomas y garzas, es decir, un noble felón como el señor de Lizana. El soberano extranjero aludido en este pasaje es el "rey de los tártaros", el ilkhán Abaqa de Persia, el primer gobernante mongol que estableció contacto diplomático directo con las cortes cristianas de la península ibérica. Nuestra fuente es el Llibre del rei Jaume, conocido también como Llibre dels Fets del rei En Jaume o Crònica de Jaume I, una obra excepcional en el panorama de la literatura medieval europea. Custodiada durante siglos en el archivo real, esta autobiografía sirvió como espejo de príncipes para los descendientes de Jaime, que en su figura y sus gestas debían tomar ejemplo para el ejercicio del poder2. Con la llegada de esta embajada mongola se inicia el relato de un episodio poco conocido de la vida de Jaime de Aragón. Se trata de su cruzada frustrada a Tierra Santa, el viaje a Ultramar iniciado el 4 de septiembre de 1269 e interrumpido pocos días después cuando un violento temporal impidió que el rey prosiguiera su travesía hasta Palestina. La renuncia a su voto le granjeó acusaciones de cobardía y frivolidad. Herido en su orgullo de vencedor del islam

Escribir la Ηistoria en Bizancio Γράφοντας την Ιστορία στο Βυζάντιο, edd. Encarnación Motos Guirao; Panagiota Papadopoulou, 2024
This chapter examines the account of the massacre of Emperor Maurice and his sons in November 602... more This chapter examines the account of the massacre of Emperor Maurice and his sons in November 602 by the usurper Phocas in Theophylact Simocatta's Ecumenical History. According to this version, the sovereign witnessed the previous execution of the children, meekly repeating the biblical verse "Righteous art thou, O Lord, and upright are thy judgments," accepting their fate as atonement for his previous sins. Two other episodes in the work, the execution of the sorcerer Paulinus and the dethronement of the Persian king Hormizd, feature other parents forced to watch the violent deaths of their children. In our opinion, this is a literary motif that the author uses to give the narrative a tragic character, inspired by similar episodes from the Old Testament (the death of the sons of King Zedekiah of Judah after the conquest of Jerusalem by Nebuchadnezzar and the martyrdom of the seven Maccabean brothers by King Antiochus IV Epiphanes) and from Herodotus' Histories (the execution of Artaÿctes). For this reason, he introduces characters and circumstances into his story that do not appear in other sources on the same events. These facts confirm the important literary dimension of his work.
La idea de l'Acadèmia al llarg del temps, edd. J. Pòrtulas; P. Molas, 2023
En el cèlebre proemi de la seva traducció llatina de les Enneàdes de Plotí publicada el 1492, l’h... more En el cèlebre proemi de la seva traducció llatina de les Enneàdes de Plotí publicada el 1492, l’humanista Marsilio Ficino esmenta un filòsof grec «nomine Gemistum, cognomine Plethonem», Jordi Gemistós Pletó (c. 1355/1360-1452), com a primer responsable de la restauració de l’antiga escola de l’Acadèmia atenesa a la seva nova seu a la Florència dels Mèdici. Segons aquest escrit, adreçat a Llorenç el Magnífic, fou el patriarca de la família, el seu avi Cosme el Vell, qui va concebre aquest projecte cinquanta anys abans mentre escoltava parlar aquest savi, «quasi Platonem alterum», sobre els «misteris platònics».

Dinámicas sociales y roles entre mujeres. Percepciones en grupos de parentesco y espacios domésticos en el Oriente antiguo, ed. Beatriz Noria-Serrano, 2023
The aim of this chapter is to examine the information that sources from the 5th to 8th centuries ... more The aim of this chapter is to examine the information that sources from the 5th to 8th centuries offer about the lives of the Theodosian empresses Aelia Pulcheria and Aelia Eudocia. The literary genre to which the source
belongs (ecclesiastical history or chronography) and its adherence to the Chalcedonian or Monophysite tradition are taken into consideration since these characteristics explain its position with respect to both empresses. In this way, it is shown that the alternation between praise and vituperation of Pulcheria or Eudocia depends on the religious confession of the author and on his belonging to the Constantinopolitan tradition or to that of Syria and Egypt. The chapter also reviews the portrait of both empresses in Kenneth G. Holum's classic work about Theodosian Empresses and proposes a Monophysite origin in the account of the life of Eudocia in the Chronography of John Malalas and a hypothesis about the reason for her marital separation from Emperor Theodosius II.

Studia Patristica. Vol. CXXX - Papers presented at the Eighteenth International Conference on Patristic Studies held in Oxford 2019. Volume 27: From the Fifth Century Onwards (Latin Writers); Female Power and its Propaganda; Theologizing Performance in the Byzantine Tradition, 2021
This article deals with the accounts of the imperial bride-show on Byzantine hagiographical sourc... more This article deals with the accounts of the imperial bride-show on Byzantine hagiographical sources from the ninth and the tenth centuries. Putting aside the discussion on the historicity of such a ceremony, which is dubious, it identifies as its literary origin the account of the Book of Esther about the search of a new wife for King Artaxerxes and as its purpose the justification of the marriage of a saint empress to a heretical husband. It proposes to read as an actualisation of the so-called ‘novel of Esther’ the narratives on the marriage of Theodosius II and Eudocia in Malalas’ Chronography (sixth century) and on the marriage of Theophilos and Theodora in the Life and encomium of Theodora (ninth century). The article also argues that the Life of Theodora could be the model for the other sources on this subject from the ninth century such as the Lives of St Philaretos, St Theophano and St Irene of Chrysobalanton, the Funeral Oration for Basil I attributed to Leo VI and the accounts on Cassia as a contender in the event for the search of a bride for Theophilos.

Clío & Crimen , 2019
Resumen: Este artículo examina las fuentes iconófilas sobre el primer iconoclasmo bizantino, en p... more Resumen: Este artículo examina las fuentes iconófilas sobre el primer iconoclasmo bizantino, en particular, la Cronografía de Teófanes el Confesor y la Vida de Esteban el Joven de Esteban el Diácono, y su presentación de la doctrina iconoclasta como una herejía extranjera de origen semítico, en concreto, judío y musulmán. También analiza la presentación de los emperadores iconoclastas como depravados y, en el caso del emperador Constantino V, como homosexual según las convenciones retóricas del vituperio. Palabras clave: Iconoclasmo bizantino. Vituperio de emperadores. Homosexualidad en Bizancio. Judeo-cristianismo. Résumé: Cet article examine les sources iconophiles concernant le premier iconoclasme byzantin, en particulier, la Chronographie de Théophane le Confesseur et la Vie de Étienne le Jeune par Étienne le Diacre, et sa présentation de la doctrine iconoclaste en tant qu'hé-résie étrangère d'origine sémitique, spécifiquement, juif et musulman. Il analyse également la présentation des empereurs iconoclastes en tant que dépravés et, dans le cas de l'empereur Constantin V, en tant qu'homosexuel selon les conventions rhétoriques de la vitupération. Abstract: This article examines the iconophile sources about the
Anuari de Filologia. Antiqva et Mediaevalia 8, pp. 521-523., 2018

Resumen — El historiador bizantino Nicetas Coniates ofrece en su Narración cronológica (principio... more Resumen — El historiador bizantino Nicetas Coniates ofrece en su Narración cronológica (principios del s. XIII) un retrato del emperador Andrónico I Comneno (1183-1185) caracterizado como un villano, en el que utiliza como figuras de referencia personajes de la mitología, la historia y la literatura antiguas (Odiseo, Heracles, Marco Antonio, Tiberio) y de la Biblia (Job, David). En esta comunicación se analizan los rasgos pro-pios del género del vituperio que presenta este texto y se advierte de la necesidad de tener siempre presente el aspecto literario de los textos historiográficos bizantinos a fin de no aceptar como hechos reales episodios ficticios. Abstract — In his Chronological Narration (beginning of the 13 th century), the Byz-antine historian Nicetas Coniates offers a portrait of Andronicus I Comnenus (1183-1185), where the Emperor is characterized as a villain. In that portrait, Nicetas uses figures of reference taken from mythology, history, and ancient literature (Odysseus, Heracles, Marcus Antonius, Tiberius), and from the Bible (Job, David). This paper analyses the typical features of the literary genre vituperatio, 'injuring', and warns of the need to always be aware of the literary character of historiographical Byzantine texts, advising against an automatic acceptance of fictitious events as true.
Aquest article examina l'ús de la paraula llatina neptis en les fonts historiogràfiques i en la d... more Aquest article examina l'ús de la paraula llatina neptis en les fonts historiogràfiques i en la documentació dels regnes hispànics medievals amb l'objecte d'establir que el seu significat equívoc -néta o neboda-ha estat determinant per donar legitimitat a la versió sobre la vida d'Eudòcia Comnena de Montpeller difosa per la col·•lecció de vides i razós dels trobadors occitans i pel Llibre dels Fets del rei Jaume el Conqueridor.
El erotismo está prácticamente ausente de la literatura bizantina hasta bien entrada la edad medi... more El erotismo está prácticamente ausente de la literatura bizantina hasta bien entrada la edad media. No hay duda de que esta ausencia se debe, en última instancia, al carácter extremadamente religioso del Imperio, la primera sociedad homogéneamente cristiana de la historia, que excluye, por principio, del discurso público la celebración de la sexualidad humana. Hay que evitar caer en el viejo tópico simplista que identifica

L 'any 528, el segon del regnat de l'emperador Justinià, alguns bisbes de distintes regions de l'... more L 'any 528, el segon del regnat de l'emperador Justinià, alguns bisbes de distintes regions de l'Imperi bizantí foren acusats de mantenir relacions homosexuals. Entre ells destacaven Isaïes de Rodes, antic prefecte de la guàrdia nocturna de Constantinoble, i Alexandre de Diòspolis de Tràcia. Conduïts a la capital imperial per ordre del sobirà, foren jutjats per Víctor, l'eparca de la ciutat, que els castigà amb extrema severitat. A Isaïes el torturà durament i el condemnà a l'exili. A Alexandre, però, li amputà els genitals i el féu exhibir en aquest estat lamentable transportant-lo arreu de la ciutat en una llitera. L'emperador decretà aleshores que tots els culpables de pederàstia fossin castrats i així, en la persecució ulterior, molts homosexuals trobaren la mort com a conseqüència de la ferida infligida. D'aleshores ençà, "regnà la por entre els afligits pel desig dels mascles". Coneixem aquesta història esgarrifosa gràcies a la Cronografia de Joan Malalas, un escolàstic oriünd d'Antioquia que visqué, segons tota versemblança, a Constantinoble en aquesta època i fou, per tant, probablement, testimoni directe d'aquests fets. 3 L'hostilitat de Justinià contra els homosexuals resta, a més, confirmada per una font historiogràfica contemporània, la Història Secreta de Procopi de Cesarea, i per dues Novellae imperials, la 77 de l'any 538 i la 141 de març del 559, que proclamen l'odi diví i humà contra els culpables d'aquestes "ofenses abominables" i χρόνῳ διεβλήθησάν τινες τῶν ἐπισκόπων ἀπὸ διαφόρων ἐπαρχιῶν, ὡς κακῶς βιοῦντες περὶ τὰ σωματικὰ καὶ ἀρσενοκοιτοῦντες. ἐν οἶς ἦν Ἠσαΐας ὁ τῆς Ῥόδου ὁ ἀπὸ νυκτεπάρχων Κωνσταντινουπόλεως, ὁμοίως δὲ καὶ ὁ ἀπὸ Διὸς πόλεως τῆς Θρᾴκης, ὀνόματι Ἀλέξανδρος. οἵτινες κατὰ θείαν πρόσταξιν ἠνέχθεσαν ἐν Κωνσταντινουπόλει, καὶ ἐξετασθέντες καθῃρέθησαν ὑπὸ Βίκτωρος ἐπάρχου πόλεως, ὅστις ἐτιμωρήσατο αὐτούς, καὶ τὸν μὲν Ἠσαΐαν πικρῶς βασανίσας ἐξώρισε, τὸν δὲ Ἀλέξανδρον καυλοτομήσας ἐπόμπευσεν εἰς κραβαταρίαν· καὶ εὐθέως προσέταξεν ὁ αὐτὸς βασιλεὺς τοὺς ἐν παιδεραστίαις εὑρισκομένους καυλοτομεῖσθαι. καὶ συνεσχέθησαν ἐν αὐτῷ τῷ καιρῷ πολλοὶ ἀνδροκοῖται, καὶ καυλοτομηθέντες ἀπέθανον. καὶ ἐγένετο ἔκτοτε φόβος κατὰ τῶν νοσούντων τὴν τῶν ἀῤῥένων ἐπιθυμίαν. Citem sempre per les edicions utilitzades. terror i violència estatal a bizanci 78 els condemna, la primera, a mort, mentre la segona els commina amb terribles amenaces a penedir-se del seu pecat i a redreçar la seva vida. 4 Quasi tres segles després, en les primeres dècades del segle IX, un altre cronista bizantí, l'abat Teòfanes d'Agros, conegut amb l'apel·lació del Confessor per causa dels sofriments que li reportà la seva devoció per les icones sota el regnat de Lleó V l'Armeni, prengué de l'obra de Malalas aquest vell episodi i l'incorporà en la seva pròpia Cronografia. En el relat, tanmateix, hi trobem un parell de nous detalls, nascuts, versemblantment, de la imaginació del nou redactor. Aquí, en efecte, són dos els bisbes -Isaïes i Alexandre -que resulten castrats i exposats en processó a la vergonya pública i, a més, s'afegeix un herald que exhorta solemnement els altres jerarques a "no profanar el seu hàbit honorable". Teòfanes, a continuació, esmenta les disposicions de l'emperador contra els homosexuals, la por que van provocar i la seguretat que d'elles es derivà, i clou la seva anotació qualificant el conjunt de les Novellae com un intent de renovació de les velles lleis. 5 Així, el Confessor dóna entenent pel context que l'escàndol dels bisbes pederastes tingué una importància cabdal per a la fixació de la legislació justinianea.

El recuerdo de la expedición de la Gran Compañía Catalana a Bizancio en la primera década del sig... more El recuerdo de la expedición de la Gran Compañía Catalana a Bizancio en la primera década del siglo XIV permanece hoy todavía vivo en la sociedad catalana. Los líderes de la Compañía y, especialmente, su promotor y comandante supremo, el mercenario aventurero de origen ítalo-germano Roger de Flor, son todavía muy famosos y están presentes no sólo en los nombres de las calles de las ciudades y pueblos de Cataluña, sino también, con cierta frecuencia, en las controversias políticas y culturales sobre las distintas visiones del pasado de la patria que mantienen las diversas familias del nacionalismo catalán. En los últimos años, coincidiendo con la celebración del séptimo centenario de la llegada del ejército mercenario al Oriente, se han publicado varias novelas y libros de viaje sobre estos episodios de la historia medieval del Imperio bizantino y la Corona de Aragón. La mayoría de estas obras han obtenido un gran éxito de público, sobre todo entre las personas interesadas por la historia nacional de Cataluña. A mi juicio, los más importantes son la novela juvenil El secret del almogàver de Daniel Closa , el libro de viajes Almogàvers, monjos i pirates: viatge a l'Orient català de Eugeni Casanova (2001) y dos obras de Francesc Puigpelat, la guía La ruta dels almogàvers: un viatge a Grècia i Turquia (2002) y la novela Roger de Flor, el lleó de Constantinoble (2004), galardonada el año 2002 con el Premio Pin i Soler de la ciudad de Tarragona. Sobre esta última obra centraré mi comunicación por dos razones distintas: en primer lugar, porque se trata, en mi opinión, de la más interesante desde el punto de vista literario e histórico y, en segundo lugar, porque el propio autor declara en el epílogo que una de sus fuentes de inspiración fue mi artículo «La Companyia Catalana i Bizanci» publicado en 1997 en el número 213 de la revista L'Avenç 1 .
This paper deals with the story of Empress Athenais-Eudocia, daughter of the pagan rhetor Leontiu... more This paper deals with the story of Empress Athenais-Eudocia, daughter of the pagan rhetor Leontius of Athens and wife of Emperor Theodosius II . According to the Chronography of John Malalas (VI century) the emperor suspected Eudocia and the magister officiorum Paulinus of adultery and he put the man to death. Claiming her innocence, the Empress abandoned the court and went to Jerusalem where she died in odour of sanctity ca. 452. The aim of the paper is to check out the historicity of Malalas' narration and to present it as the remains of a lost monophysist hagiography on Eudocia.
Este trabajo revisa las acusaciones de homosexualidad que las fuentes historiográficas bizantinas... more Este trabajo revisa las acusaciones de homosexualidad que las fuentes historiográficas bizantinas de los siglos IV a X formulan contra diversos emperadores y propone una interpretación en el marco de la retórica literaria del vituperio. ABSTRACT This work discusses the accusations of homosexuality against Byzantine emperors in the historiographical sources from the fourth to the tenth centuries and proposes an interpretation in the frame of the rhetorical tradition on vituperation.
Uploads
Papers on Byzantium and Medieval Europe by Ernest Marcos Hierro
belongs (ecclesiastical history or chronography) and its adherence to the Chalcedonian or Monophysite tradition are taken into consideration since these characteristics explain its position with respect to both empresses. In this way, it is shown that the alternation between praise and vituperation of Pulcheria or Eudocia depends on the religious confession of the author and on his belonging to the Constantinopolitan tradition or to that of Syria and Egypt. The chapter also reviews the portrait of both empresses in Kenneth G. Holum's classic work about Theodosian Empresses and proposes a Monophysite origin in the account of the life of Eudocia in the Chronography of John Malalas and a hypothesis about the reason for her marital separation from Emperor Theodosius II.