Tragedia deis comunals i Tragedia dels tancaments, dilema del presoner i cooperació no altruista. Un estat de la qüestió sobre la propietat comunal per Pere Sala Introducció El regim comunal d' explotació dels recursos naturals, allunyat...
moreTragedia deis comunals i Tragedia dels tancaments, dilema del presoner i cooperació no altruista. Un estat de la qüestió sobre la propietat comunal per Pere Sala Introducció El regim comunal d' explotació dels recursos naturals, allunyat del paradigma de la propietat individual, ha estat interpretat per bona part de les orientacions dominants en ciencies socials com una forma contra natura de disposició dels béns. La visió convencional ha atribui"t als comunals un caracter arcaic, retrograd, feudal, inepte per al progrés lligat al creixement de la producció agraria. Des del punt de vista ambiental, els aprofitaments col•lectius han estat acusats de ser un sistema caotic mancat de propietari, amb un accés obert a una multitud d'usuaris que malmeten el medi per sobrecarrega i per una actitud competitiva derivada de la maximització del bendici individual. Aquesta tesi, coneguda com a Tragedia deis comunals, oblida que en la majoria de regims comunitaris la propietat és clarament definida, regulada i gestionada pels organs de govern local. En aquest sentit, i sense excloure problemes de sustentabilitat dels recursos al si de la gestió col. lectiva, una part de la literatura ha oposat a la Tragedia deis comunals la Tragedia deis tancaments, on és justament el procés de descomunalització, privatització i formació del mercat de treball el causant d'una fractura social per exclusió dels habituals usuaris i d'una crisi de sostenibilitat per les empentes de conreu induldes. El sistema comunal no es pot identificar amb un inexorable destí tragic ni tampoc amb el Dilema del presoner. El copropietari d'un comunal no és necessariament un homo economicus egoista que sobreexplota el medi a costa dels veIns que adeqüen el grau d'aprofitament a la capacitat de reposició; no és un presonerque inculpa un company en descarrec propio En la comunitat de petita escala, juntament amb relacions conflictives -<tue creixen en créixer l' escala-, es dóna també la cooperació de reciprocitat o de benejici mutuo La identificació de la idea de progrés amb el creixement de la producció i de la població ha fet que la historia economica convencional considerés la desaparició de 138 PERESALA les terres comunals com una necessitat historica. Les enclosures angleses, la formació a East Anglia de la jerarquia rural de rendistes, capitalistes i jornalers, i la posterior Revolució Industrial han estat el fonament d'un model de desenvolupament economic seqüencial que s'ha pretes poc menys que universal. La propietat col•lectiva, imperfecta als ulls delliberalisme whig, havia de desapareixer i donar pas a la propietat individual dirigida per l' arrendatari capitalista i conreada pel proletari rural. Gran part dels comunals foren eliminats. Pero el resultat de la individualització en el conjunt del món occidental, a mitja i llarg terme, no fou la conversió del gruix de la pagesia en assalariats, sinó més aviat en petits propietaris. ragricultura familiar ocupa així de manera creixent els espais interpretatius orfes per la retirada de l' excepcional model de Norfolk. Pero també aquí, al cor de l' East Anglia del Set-cents i primer ten:;: del Vuit -cents, la col•lectivitat rural continuaya lluitant rels drets comunals de la família pagesa. El mode de plena proletarització del «fonamentalisme agrari»! presenta els comunals, incapa<¡:os de fomentar la intensificació agraria, en clau marginal. EIs drets col.lectius, ja practicament inexistents, no serien més que vestigis residuals d'un temps preterit immobil i caduc. 2 EIs tancaments de la segona meitat del segle XVIII no haurien generat resistencies rellevants, no haurien tingut enemics significatius. rexplotació familiar, la pagesia anglesa, hauria deixat d'existir amb la preco<¡: proletarització generada per les enclosures de la primera edat moderna. 3 • Als anys 1960 i 1970 pocs autors dissentiren de l' ortodoxia. Pocs reprengueren la tesi de John i Barbara Hammond sobre la fortalesa de la comunitat rural al segle XVIII.